EL REPTE DE MILLORAR LA GESTIÓ DE LA FRACCIÓ ORGÀNICA DELS RESIDUS DOMÈSTICS

A finals de 2015, la Comissió Europea va publicar un nou i ambiciós paquet sobre l'economia circular per tal d'estimular la transició d'Europa cap a una economia que impulsi la competitivitat mundial, fomentant el creixement econòmic sostenible i creant nous llocs de treball.

En una economia circular, el valor dels productes i materials es manté durant el major temps possible; els residus i l'ús de recursos es redueixen al mínim, i els recursos es conserven dins de l'economia quan un producte ha arribat al final de la seva vida útil, per tal de tornar-los a utilitzar repetidament i seguir creant valor.
Ja en la Directiva Marc de Residus (2008), transposada al dret intern a través de l'actual Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, s'estableix l'obligatorietat per als Estats membres de prendre mesures per fomentar la prevenció, la reutilització dels productes i les activitats de preparació per a la reutilització i el reciclatge, garantint el compliment d'una sèrie d'objectius clarament definits de reducció, preparació per a la reutilització, reciclatge i valorització.
En aquesta línia, també es fa especial èmfasi en la importància que té l'adopció d'estratègies que assegurin una gestió dels residus orgànics, tant per la quantitat que suposen com per les implicacions ambientals de la seva mala gestió.
Així mateix, els estats membres tenen l'obligació d'adoptar les mesures necessàries a través de plans i programes de gestió de residus per garantir que s'aconsegueixen, entre altres, els següents objectius:

• Abans de 2020, la quantitat de residus domèstics i comercials destinats a la preparació per a la reutilització i el reciclatge per a les fraccions de paper, metalls, vidre, plàstic, bioresidus o altres fraccions reciclables haurà d'aconseguir, en conjunt, com a mínim el 50% en pes.
• Reducció dels residus municipals biodegradables (RMB) destinats a abocador, que per a l'any 2016 serà del 35% respecte dels RMB generats en 1995.
• Promoció de mesures per impulsar la recollida separada de bioresidus per al seu compostatge i digestió anaeròbia i per promoure l'ús ambientalment segur del compost produït en sector d'agricultura, jardineria i de les àrees degradades.

En aquest context, el Ministeri d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient, de conformitat amb el que disposa la Llei 22/2011, ha elaborat un Pla Estatal Marc de Gestió de Residus (PEMAR 2016-2022), que conté l'estratègia general de la política de residus, les orientacions i l'estructura a la qual s'han d'ajustar els plans autonòmics, així com els objectius mínims a complir de prevenció, preparació per a la reutilització, reciclatge, valorització i eliminació.
En aquest Pla cal destacar la proposta d'un seguit d'actuacions dirigides a millorar la gestió del flux de bioresidus presents en els residus domèstics, entenent aquesta fracció com el "residu biodegradable de jardins i parcs, residus alimentaris i de cuina procedents de llars, restaurants , serveis de restauració col·lectiva i establiments de venda al detall; així com, residus comparables procedents de plantes de processat d'aliments ". Entre aquestes actuacions destaquen:

a) Implantar de manera progressiva i gradual la recollida separada de bioresidus per al seu tractament biològic (anaerobi i aerobi).
b) Reforçar el foment de l'autocompostatge en aquells llocs on és fàcilment practicable (compostatge domèstic en habitatges horitzontals en entorns urbans i rurals, compostatge comunitari, autocompostatge en punts nets).
c) Introduir canvis en els sistemes de recollida separada existents per reduir la presència d'impropis.
d) Construcció de noves instal·lacions de tractament biològic i/o adaptació de les instal·lacions existents per incrementar la capacitat de tractament dels bioresidus recollits separadament.
e) Regulació de la fi de la condició de residu per al compost / digerit de qualitat i promoció del seu ús com a producte.

En aquest sentit, les entitats locals es presenten com un actor clau en el desenvolupament reeixit d'aquestes actuacions, ja que segons el que estableix la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, a aquestes entitats els correspon la prestació, "com a servei obligatori, de la recollida, el transport i el tractament dels residus domèstics generats a les llars, comerços i serveis en la forma en què estableixin les seves respectives ordenances en el marc jurídic del que estableix aquesta Llei, de les que, si s'escau dictin les comunitats autònomes i de la normativa sectorial en matèria de responsabilitat ampliada del productor. "
La matèria orgànica sol representar per norma general la fracció majoritària de residus domèstics generats (segons dades recollides en el PEMAR, suposa el 42% de la composició mitjana dels residus domèstics i assimilables), la qual cosa contrasta amb el fet que, llevat algunes zones concretes com Catalunya i el País Basc on la recollida selectiva d'aquesta fracció està àmpliament estesa, la presència de models que promoguin la segregació i recollida diferenciada dels bioresidus segueix sent realment escassa.
Tot això confereix a la segregació i gestió en origen dels bioresidus un elevat potencial de creixement, convertint-se en un aspecte clau que es fa imprescindible afrontar urgentment per avançar en la consecució dels objectius establerts per la Directiva Marc de Residus per a l'any 2020, alguns dels quals encara ens trobem molt lluny d'assolir.
El desenvolupament d'estratègies orientades a la prevenció i millora de la gestió dels bioresidus en l'àmbit municipal portarà associades una sèrie d'avantatges a tenir en compte, entre les que destaquen:

• Implantació de mecanismes que promoguin una gestió més sostenible dels recursos i la reducció de les emissions GEH causants del canvi climàtic, alhora que es faciliti el compliment de la normativa en matèria de residus.
• Reduir la presència de bioresidus com a material no sol·licitat a la resta de les fraccions de les recollides selectives municipals, incrementant amb això l'eficiència de separació d'aquestes fraccions en les plantes de tractament i una pèrdua de la qualitat dels materials recuperats.
• Fomentar l'adopció d'estratègies d'economia circular, promovent el compostatge domèstic i comunitari, i la utilització del compost produït a les plantes de compostatge.
• Reducció considerable de la fracció orgànica procedent dels residus domèstics que acaba a l'abocador, minimitzant amb això la generació de metà que es produeix en aquestes instal·lacions com a conseqüència de la degradació de la matèria orgànica en condicions anaeròbies.
• Facilitar l'adopció d'estratègies de prevenció de residus mitjançant el desenvolupament d'actuacions que promoguin la reducció de les deixalles alimentaris.

Per afrontar aquests canvis en els models de recollida vinculats a la implantació de la recollida selectiva de bioresidus, és fonamental incidir en la millora de la informació i formació dels diferents grups d'interès implicats en la gestió de residus domèstics. La participació d'actors com la ciutadania i les activitats comercials del municipi, sobretot dels grans productors, serà un aspecte clau en la consecució de la millora de les taxes de reciclatge.
Així mateix, també serà important aconseguir involucrar en el compliment d'objectius als responsables de les diferents administracions, especialment als locals dels que realment depèn la gestió. No obstant això hi recalcar que, per poder implantar canvis en els models que incloguin la recollida diferenciada de la matèria orgànica, serà essencial l'adopció de mesures a diferents nivells que facilitin el finançament a les administracions locals per poder dur a terme diferents actuacions en aquest sentit , com per exemple:

• Elaboració de diagnòstics i plans d'acció per a la millora de la gestió dels residus domèstics en general, i de la fracció orgànica en particular.
• Redacció d'estudis de disseny i dimensionament de sistemes de recollida de residus domèstics, comercials i assimilables.
• Disseny i desenvolupament de mecanismes de participatius que impliquin als diferents grups d'interès municipals en els processos de canvi dels serveis de recollida.
• Disseny i execució de campanyes de comunicació i sensibilització, així com el desenvolupament de plans accions de comunicació directa i de proximitat.
• Implantació i seguiment de programes de compostatge domèstic i comunitari.
• Programes de caracteritzacions de residus.

A sm, sistemes mediambientals comptem amb més de 20 anys d'experiència en el camp del medi ambient en general i de la gestió dels residus en particular, havent desenvolupat un gran nombre de projectes vinculats directament a la implantació i millora de la recollida selectiva de la fracció orgànica en l'àmbit dels residus domèstics, comercials i assimilables.

Veure PEMAR 2016-2022 pdf

Veure referències relacionadespdf

Veure més notícies+