ARC | Setmana europea de prevenció de residus (EWWR)

Suport tècnic per a l'organització de la EWWR - Projecte LIFE +. (2012, 2013)

La Setmana Europea de la Prevenció de Residus neix d'un projecte del programa LIFE de la Comissió Europea. sm s'ha encarregat de l'organització de la IV i V edició a Catalunya.

Entre les tasques assignades destaquen: la difusió en el territori català amb l'organització d'un cicle de seminaris de formació per a tècnics municipals, tècnics d'empreses, professors d'universitats i escoles així com representants d'associacions. Suport tècnic per a l'actualització del web catalana i del programari d'inscripció, suport tècnic al procés d'inscripció. Assistència en la realització i seguiment d'actes de la Setmana a Catalunya, des de la coordinació d'esdeveniments i presència en actes. Valoració de la Setmana i de les accions mitjançant enquestes de satisfacció a les entitats participants i públic directe (adults i joves). Elaboració de 10 fitxes de casos pràctics de prevenció. Elaboració de 10 vídeos d'activitats exemplars i compilació de vídeos resum de l'edició 2012 i del 2009 al 2011. Suport tècnic en l'elecció de les candidatures catalanes als IV Premis Europeus de Prevenció de Residus. S'ha continuat amb el seguiment administratiu i tècnic del projecte LIFE/INF/F/000185 per respondre als requeriments de la Unitat LIFE de la CE i les auditories.

Resultats de la IV SEPR a Catalunya: 554 activitats organitzades per 128 responsables de projectes en 30 comarques. A Europa: més de 10.700 actuacions organitzades per 35 organitzadors de 27 països.

ARC | Introducció de fulls de seguiment de residus

Introducció de fulls de seguiment de residus a l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) (2007-2009)

Durant els anys 2007 a 2009 l'Agència de Residus de Catalunya va contractar a sm per al projecte d'introducció de fulls de seguiment de residus en el sistema informàtic de l'ARC.

El full de seguiment és el document que ha d'acompanyar cada transport individual de residus durant el trasllat i la seva tramitació està regulada per normativa autonòmica, el Decret 93/1999, de 6 d'abril, sobre procediments de gestió de residus. Aquest document s'ha de formalitzar obligatòriament per al transport de tots els residus excepte en alguns casos que estableix la normativa. La formalització del full de seguiment és responsabilitat del productor o posseïdor del residu.

Un tècnic de sm realitzar a jornada completa la tasca d'introducció de fulls de seguiment en el sistema informàtic de l'ARC, amb un responsable de projecte a l'ARC i un a sm. Es van introduir aproximadament uns 500 fulls diaris a la base de dades mitjançant el programa Oracle, i periòdicament un responsable realitzar controls de qualitat. Mensualment es va enviar un informe-resum del total de fulls de seguiment introduïdes que posteriorment es lliurava al responsable del projecte de l'ARC.

Aquest projecte va finalitzar el 31 de desembre de 2009, data en què l'ARC va decidir no subcontractar aquest servei a tercers i assumir de forma interna. El projecte es duia a terme des de les instal·lacions de l'Agència de Residus de Catalunya.

ARC | Informatització i revisió d'IPS

Informatització i revisió d'Informes Preliminars de Situació del Sòl a l'ARC. (2008-2010)

sm va guanyar el concurs públic de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) per a la informatització i revisió tècnica i de grau de suficiència d'un total de 4.400 Informes Preliminars de Situació de Sòls (IPS). El R.D. 9/2005 en l'article 3, obliga al lliurament d'un IPS a totes aquelles activitats relacionades en l'annex I, juntament amb altres activitats especificades en el mateix articulat. En aquests informes de situació es revisava la conveniència i suficiència de la informació adjuntada corresponent a:

Consum de matèries i productes de caràcter perillós - Plànol de l'activitat - Informació d'activitats històriques - Processos existents - Residus generats - Emmagatzematge de productes químics, residus, combustibles i matèries - Informació del tipus de paviment - Dipòsits de productes líquids (enterrats i aeris ) - Descripció de processos - Descripció d'àrees - Sistema de canalització de les aigües residuals - Sistemes d'actuació davant incidències, fuites i abocaments.

Aquesta informació va permetre a l'ARC avaluar la necessitat de disposar d'informació addicional i/o analítica que serà comparada amb els Nivells Genèrics de Referència. En cas de ser superats aquests Nivells Genèrics de Referència s'articularà per part de l'ARC l'obligació i requeriment a les diferents empreses de l'elaboració d'un estudi de valoració de riscos. Aproximadament un 32% dels IPS es van resoldre de manera directa sense que hi hagués cap tipus de mancança en el document tècnic presentat, mentre un 68% van presentar mancances i per tant van ser requerits d'informació pels nostres tècnics.

ARC | Caracteritzacions de la FORM

Control de qualitat i caracterització de la fracció orgànica de residus municipals (FORM) - Agència Residus Catalunya (2004-actualitat)

sm realitza el projecte de control de qualitat i caracterització de residus de la FORM a diferents plantes de gestió de Catalunya. Des de l'inici del projecte s'han realitzat més de 2000 controls-caracteritzacions de residus per a un total d'uns 100 municipis i uns 200 circuits diferents. El principal objectiu d'aquest projecte consisteix en la determinació de la qualitat de la recollida selectiva de fracció orgànica, perquè l'ARC pugui determinar l'import de retorn del cànon que rebran els diferents ens municipals.

La caracterització requereix una identificació inequívoca de la mostra, homogeneïtzació i quarteigs successius fins arribar a una quantitat d'uns 250 Kg. Posteriorment es realitzarà la selecció de material i de les diferents fraccions: orgànica, poda, vidre, paper-cartró, bosses, plàstics, tèxtil, tèxtil sanitari, metall ferri, metall no ferri, especials, voluminosos i altres. Tot el treball realitzat queda reforçat per un reportatge fotogràfic minuciós sobre el procés i cadascuna de les fraccions.

El grau de qualitat de la FORM és variable, partint de nivells amb molt baixa quantitat d'impropis (2-3%, típics de sistemes porta a porta i municipis rurals) fins a mostres que arriben a quantitats d'impropis de fins al 50-60% , fet que implica una reducció nul·la del cànon i un major cost de gestió.

AMB | Control de qualitat en material embalat de Ecoparcs

Control del contingut de matèria orgànica en el rebuig embalat procedent de Ecoparcs metropolitans previ a la disposició a l'abocador argilós d'Elena (2010-2011).

L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va contractar l'estudi de determinació de la matèria orgànica (diferenciant la de ràpida degradabilitat de la que no ho és). Es van caracteritzar bales de rebuig tant d'Ecoparc-1 (Zona Franca) com d'Ecoparc-2 (Montcada i Reixac). En total s'han realitzat 120 determinacions de bales, a raó de 70 a Ecoparc-1 i 50 en Ecoparc-2.

En el projecte es realitzava una primera separació del residu en tamís de 20 mm de llum. Els materials gruixuts, eren separats segons si era matèria orgànica de ràpida biodegradabilitat (restes de menjar, vegetals no llenyosos) de la resta (no orgànics o orgànics d lenta descomposició, com llenyosos, cel·luloses etc). Dels materials fins, es realitzava una homogeneïtzació i una posterior extracció de mostra de 3 kg per a la determinació en laboratori de la humitat (pèrdua de pes a 105 º C) i Matèria Orgànica Total (MOT), mitjançant pèrdua de pes per calcinació a 500 º C.

Els resultats obtinguts permetien determinar la qualitat de les bales, com a criteri d'acceptació de les mateixes per part de l'abocador argilós d'Elena (a Cerdanyola del Vallès). El valor límit es va establir en 15% de matèria orgànica de Degradabilitat Ràpida (MODR). Passat aquest percentatge el lot de bales de l'Ecoparc no superava la qualitat mínima exigible per ser acceptat en abocador, davant les problemàtiques de lixiviats i inestabilitat que es poguessin generar. El projecte va finalitzar al clausurar per esgotament del propi abocador de Cerdanyola del Vallès.

AGÈNCIA ECOLOGIA URBANA | Caracteritzacions de residus de recollida pneumàtica

Caracteritzacions dels residus de recollida pneumàtica de Barcelona en diferents zones. (2008)

sm col·laborar en una prova pilot amb l'Ajuntament de Barcelona i l'Agència d'Ecologia Urbana per determinar els tipus de materials que s'estaven generant com a residus en el sistema de recollida pneumàtica de les zones de Vila Olímpica, Santa Caterina Sagrera i Horta, Raval, Diagonal-Poble Nou i amb destinació a la planta d'Ecoparc-1. La recollida pneumàtica es va caracteritzar tant per al flux de RSU (Residus Sòlids Urbans) com per al flux de recogdida selectiva d'orgànica, podent correlacionar dos àmbits entre si.

En total es van realitzar un total de 14 caracterizciones, separant un total de 3675 kg, en diferents fraccions. La determinació de separació de materials va ser estesa, és a dir, es van realitzar segregacions de material en 13 categories (orgànica, paper, cartró, vidre, plàstics, metalls (fèrrics i no fèrrics), mixtos, tèxtil, tèxtil-sanitari, especials, fustes , aparells elèctrics i electrònics, voluminosos, terres i enderrocs i altres). D'aquestes 13 categories, posteriorment es va fer una separació en detall d'un total de 52 subcategories. A títol d'exemple, els plàstics eren separats, segons si eren film, bosses, ampolles, flascons o no envases.El projecte va ser realitzat per un equip de tres caracteritzadors com a experiència de 4 anys en processos de selecció de materials i caracterització.

Les dades van permetre a l'Ajuntament de Barcelona plantejar alternatives de millora de la recollida pneumàtica, tant a nivell de freqüència de recollida, informació a peu de punt de portació i campanyes de sensibilització.

ACA | Revisió, valoració tècnica i introducció de DUCA's per a l'aplicació del cànon de l'aigua

Servei per a la revisió, valoració tècnica i introducció de les Declaracions d'Ús i Contaminació de l'Aigua (DUCA) per a l'aplicació del cànon de l'aigua. (2001-2005 i 2008)

sm realitzar aquest servei des de setembre de 2001 fins a setembre de 2005, moment en què hi ha una modificació de la normativa i la periodicitat de la presentació de les duca s s'amplia.
Les funcions d'aquest projecte van ser tant la introducció de les dades declarades pels usuaris industrials i assimilables, com la seva validació, valoració tècnica i posterior resolució

Paral · lelament es va efectuar requeriment a tots els usuaris que no van presentar les declaracions tot i estar obligats o en el cas que les divergències entre el declarat i la informació disponible fossin significatives i finalment es va arxivar tot la documentació generada en els expedients corresponents.

Així mateix, també es va donar suport a qualsevol consulta telefònica o visita rebuda en relació amb la formalització de les declaracions.

L'equip del projecte va arribar a ser fins a 9 tècnics en alguns trimestres de l'any i sempre va treballar des de les instal · lacions de l'Agència Catalana de l'Aigua, cobrint horari de 9h a 18h. L'objectiu va ser la revisió de les Declaracions d'Ús i Contaminació de l'Aigua (DUCA), presentada pels usuaris per a la determinació del cànon de l'aigua i la introducció en suport informàtic de les dades declarades.

ACA | Adequació del Cens d'abocaments i depuradores

Assistència Tècnica per a l'Adequació del Cens d'Abocaments i Depuradores a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). (2007-2009)

sm va col·laborar amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) a l'adequació del seu cens d'abocaments, elaborat en compliment de la normativa sectorial tant estatal com autonòmica i en el qual es recull la informació derivada de cadascun dels expedients d'autoritzacions d'abocament, tant a llera pública com a sistemes de depuració d'aigües residuals, sol · licitats per organitzacions públiques i privades.

Durant aquesta col · laboració, l'equip tècnic designat per sm exercir les següents tasques:

  • Revisió dels diferents expedients d'autorització d'abocament gestionats per l'ACA.
  • Revisió i actualització de les dades tant administratius com tècnics inclosos en l'aplicatiu informàtic de l'ACA.
  • Realització de propostes de modificació de les condicions reflectides en les diferents autoritzacions d'abocament avaluades (paràmetres, ubicació, zones d'abocament, etc.)

En una segona fase del projecte, els tècnics de sm revisar i actualitzar el Cens de les depuradores gestionades per l'ACA. Per a això, es va procedir a la revisió dels projectes "as built" de les diferents estacions depuradores d'aigües residuals que s'emmarcaven dins l'àmbit dels treballs, revisant els valors límit de l'efluent, comprovant la seva adequació a la normativa europea d'aplicació i incloent-hi tota aquesta informació a l'aplicatiu de l'ACA.

AJ. ALCOBENDAS | Campanya de sensibilització de l'oli domèstic en el municipi d'Alcobendas

sm, sistemes mediambientals S.L. es fa càrrec de la gestió de l'Aula d'Educació Ambiental d'Alcobendas seu objectiu és el desenvolupament de programes ambientals dirigits a tots els grups de població.

Es realitzen cursos de formació tant per a habitants d'Alcobendas (Horts en terrasses, cosmètica natural, conducció sostenible) com per a treballadors d'empreses que estiguin establertes al municipi (Sistemes de gestió ambiental i Gestió de residus).

A l'estiu es realitzen campaments quinzenals en què els nens fan tallers i reben formació ambiental relacionada amb alguna temàtica específica com els "Oficis tradicionals".

L'activitat estrella tots els anys és la celebració del Dia Mundial del Medi Ambient amb una fira que cada any es dedica a un tema ambiental i es dóna l'oportunitat d'exposar productes "ecològics" als comerços que ho desitgin. Aquesta fira s'acompanya amb el lliurament dels premis als concursos que potencien des de l'Aula (Concurs d'Ornamentació de Patis, terrasses i Balcons i Concurs de pintura ambiental per a nens).

A més, L'Ajuntament ha implantat un sistema de recollida d'oli de cuina amb contenidors al carrer i es van repartir uns embuts per facilitar la recollida de l'oli. L'any passat van gaudir d'aquestes activitats unes 9.000 persones.

DIP. BARCELONA | Cens d'activitats i locals comercials d'Arenys de Mar

Promogut per la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament Arenys de Mar sm va dur a terme el 2011 un cens d'activitats del municipi d'Arenys de Mar L'objectiu dels treballs va ser dotar a l'Ajuntament de la informació necessària per a la presa de decisions relacionades amb la gestió de les activitats.

Els treballs es van iniciar amb la consulta dels expedients d'activitats de l'arxiu municipal. Es van consultar els expedients compresos entre els anys 1980 i 2011, revisant un total de 2033 expedients.

La informació extreta dels expedients es va depurar i ampliar amb el treball de camp. El treball de camp va permetre descartar les activitats ja clausurades i detectar activitats clandestines.Com a resultat es van detectar 957 activitats presents al municipi.

Les dades obtingudes de cada activitat es van introduir en un Gestor d'Informació d'Activitats desenvolupat per la Diputació de Barcelona per als municipis de la província que conté la següent informació:

  • Dades generals (adreça, telèfon, fax, e-mail de la raó social, representant, i establiment)
  • Legalització i control (llicència i actes de control, ampliacions, canvis de titular)
  • Classificació i tipus d'activitat
  • Dades tècniques (superfícies, coordenades UTM, metres lineals de façana, plantilla, horaris)
  • Dades d'incendis (càrrega de foc, aforament d'incendis, altura evacuació, risc intrínsec, ...)
  • Fotografia de la façana i llicències escanejades
ECOEMBES | Auditories de caracterització de residus

Servei d'inspeccions i control a empreses de caracterització de residus. (2011-2013).

Ecoembalajes España, SA (ECOEMBES) va confiar a sm la realització del servei d'inspecció de les empreses que realitzen els treballs de caracterització de residus d'envasos lleugers i escombraries en massa, control de qualitat de materials, controls d'estoc i determinació d'humitats.
sm va designar un equip d'inspectors que van realitzar més de 400 auditories durant el període d'execució del projecte, en plantes de tractament i valoració de residus de tot el territori nacional a causa del àmbit estatal del projecte.
Durant aquestes inspeccions es van valorar aspectes com:

  • Verificació del correcte desenvolupament de les diferents metodologies de mostreig, caracterització de residus i control de materials segons la tipologia dels treballs.
  • Comprovació de les condicions de treball i compliment dels requeriments en matèria de prevenció de riscos laborals de les empreses que desenvolupaven els treballs.
  • Redacció d'informes d'auditoria de cadascuna de les inspeccions.

Així mateix, cal ressaltar l'important esforç realitzat durant aquest projecte en matèria de coordinació i logística, atès que els treballs es van desenvolupar en més de 125 plantes de reciclatge de residus distribuïdes per tot l'estat.

AJ. BARCELONA | Control de sacs de runa

Control de qualitat, detecció i identificació de sacs de runes a la ciutat de Barcelona. (2007)

sm va ser adjudicatària del concurs públic de control de qualitat, detecció i identificació de sacs de runes de la ciutat de Barcelona. Aquest projecte es va basar en la constitució d'un equip d'inspectors que es desplaçaven per tot el municipi de Barcelona localitzant i valorant l'estat legal i de manteniment dels diferents sacs de runa situats en carrers (calçada i vorera).

La localització es va realitzar mitjançant un equip de GPS localitzador i el marcatge es realitzava mitjançant el grafiat d'uns codis en el propi sac i, si hi hagués, en la mateixa llicència d'ocupació de carrer del sac. Igualment es realitzava un reportatge fotogràfic amb l'objectiu de poder ubicar de forma inequívoca el sac. Tota la ciutat era rastrejada en intervals de 24 hores. Un cop localitzat un sac, es realitzava un segon control 48 hores després per comprovar que aquest ha estat retirat (ja que l'ordenança municipal que regula els residus d'enderrocs tan sols permeten l'ocupació temporal de la via pública per part dels sacs de residus). Cas de no ser retirat s'informava a l'entitat municipal perquè aquesta iniciés el mecanisme sancionador corresponent.

L'equip del projecte va estar format per un total de 32 tècnics inspectors i 2 tècnics de coordinació, prevenció de riscos laborals i gestió documental. Durant un trimestre es van realitzar un total aproximat de 24.000 deteccions, a raó d'una mitjana de 600 deteccions/dia amb pics superiors d'unes 1000 deteccions/dia.

AENA | Informació Ambiental a Barcelona-El Prat

SAIMBCN, Servei d'Atenció i Informació Mediambiental de l'Aeroport de Barcelona - El Prat. (2005-actualitat)

sm desenvolupa el Servei d'Atenció i Informació Mediambiental de l'Aeroport de Barcelona-El Prat des de la creació d'aquest servei, el 2005, en el si del Departament de Medi Ambient de l'aeroport.

El SAIM es crea com una oficina d'atenció personalitzada a les reclamacions generades per afeccions acústiques provocades per l'Aeroport de Barcelona. Al seu torn, s'atenen demandes d'informació ambiental per part d'Ajuntaments i veïns sobre les configuracions actuals de l'aeroport i els motius de l'ús de cadascunes d'aquestes configuracions.

L'equip del projecte està constituït per un tècnic en comunicació i quatre en disciplines ambientals complementàries i exerceix la seva funció des d'una oficina específica del Bloc Tècnic de la T2.

Des de 2005 i fins al dia d'avui l'Aeroport de Barcelona-El Prat s'ha vist sotmès a canvis, fonamentalment la seva ampliació. Aquesta ampliació va comportar la modificació de la gestió operativa de pistes i per tant va afectar la tipologia de tasques del servei, de manera que es va passar de ser bàsicament un servei de recepció i gestió de reclamacions, a realitzar altres tasques tècniques de suport a aena, com ara el seguiment diari del trànsit aeri per comprovar que se segueixin els procediments d'atenuació de soroll per a la minimització de l'impacte acústic i ambiental.

AJ. BARCELONA | Gestió de l'aula ambiental

Gestió i dinamització de l'aula ambiental de la Sagrada Família (2012-2013)

L'Aula Ambiental de la Sagrada Família és un servei d'informació i educació ambiental depenent del districte de l'Eixample - Ajuntament de Barcelona i ubicat a l'interior la deixalleria del barri de Sagrada Família.

Des de maig de 2012, dos tècnics / es d' sm es coordinen per gestionar aquest servei que té per objectiu implementar les polítiques públiques de l'Ajuntament de Barcelona en matèria d'educació ambiental en el territori de l'Eixample barceloní seguint les línies marcades pel Compromís Ciutadà per a la sostenibilitat 2012-2022 (Agenda 21) orientades a fer de Barcelona una ciutat més equitativa, prospera i autosuficient.

En aquest projecte de divulgació, educació i participació ciutadana destaquen el desenvolupament de les següents tasques: l'atenció del punt d'informació ambiental, la confecció i execució d'un programa d'activitats adreçades als centres educatius i de formació així com als casals d'estiu, la programació amb caràcter trimestral d'un programa d'activitats gratuïtes adreçades al públic general al voltant dels objectius de l'agenda 21, la tutorització del punt d'intercanvi de llibres i la unitat de compostatge comunitària del barri i el suport a la participació ambiental en el territori col · laborant amb associacions i col · lectius en l'ambientalització d'actes populars o el treball en xarxa amb altres serveis o equipaments ambientals municipals.

SIERRA del RINCÓN | Agenda 21 Local

La Mancomunitat de la Sierra del Rincón va adjudicar el 2002 aquesta licitació pública a sm per a la implantació de l'Agenda 21 Local en els 5 municipis que componen la Mancomunitat.
L'objectiu d'aquest procés és la millora contínua d'aquests municipis des del punt de vista ambiental, econòmic i social amb la participació ciutadana. La implantació de l'Agenda 21 local  es divideix en tres parts:

  1. Es realitza una anàlisi de la situació ambiental social i econòmica determinant les mancances i els aspectes forts de cada municipi.
  2. Posteriorment es consensua un pla d'acció amb mesures per millorar el desenvolupament sostenible del municipi.
  3. S'acaba amb un seguiment de l'eficàcia d'aquestes mesures, proposant-ne de noves que segueixin millorant la població.

En el procés d'implantació de l'Agenda 21 Local dels municipis de la Mancomunitat de la Sierra del Rincón es van adoptar mesures de millora en la gestió dels residus i de l'aigua, i es van desenvolupar actuacions per facilitar la posada en marxa d'iniciatives d'emprenedors , que diversifiquessin l'economia mancomunada. Una d'aquestes mesures va ser promoure la Declaració de tota aquesta zona com a Reserva de la Biosfera, fet que va succeir al juny de 2005.

DPT. de MEDI AMBIENT | ECOSIND: Ecosistema Industrial

Projecte ECOSIND: Ecosistema Industrial. Cofinançat per la UNIÓ EUROPEA (2006).

sm va ser l'empresa adjudicatària per al projecte ECOSIND, resultat de la iniciativa comunitària INTERREG IIIC Sud promogut per la UE i liderat pel Dept. de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i en què, a més de Catalunya, han participat les regions de Toscana (Itàlia), Abruzzo (Itàlia) i Peloponès (Grècia).

El programa ECOSIND tenia per objecte establir els fonaments d'una nova estratègia de desenvolupament sostenible i cooperatiu de les activitats industrials en les regions del sud d'Europa. Aquesta estratègia consisteix a crear sinergies entre les empreses presents en un territori formant entre elles un ecosistema industrial, de manera que els corrents residuals generats per unes activitats puguin convertir en entrades d'altres.

Es va redactar la "Guia de recomanacions per a la planificació i gestió de les zones industrials mitjançant l'ecologia industrial" en 4 idiomes (castellà, català, anglès i francès) i amb el següent contingut: Introducció a l'ecologia industrial - Situació actual de les activitats a Catalunya, Toscana, Abruzzo i Peloponès - Anàlisi global dels problemes de sostenibilitat - Recomanacions per a la planificació de noves zones industrials - Recomanacions per a la gestió de les zones industrials existents - Referències a subprojectes relacionats amb ECOSIND.

Com a tancament del projecte, sm va organitzar una conferència internacional a l'Institut Cartogràfic de Catalunya el dia 17 de novembre de 2006, on es van presentar els resultats del projecte i també la guia.